Mecanismes

1. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
Sovint un moviment no es genera just el lloc on s’ha d’utilitzar si no que cal transportar-lo. Els elements que veurem a continuació ens permeten transportar un moviment i variar la velocitat i la força.

TRANSMISSIONS DEL MOVIMENT DE ROTACIÓ
El moviment de rotació es transmet des d’un eix o arbre a un altre a través de politges o engranatges.
  • Velocitat de rotació
És la velocitat de gir de la politja expressada en voltes per minut o revolucions per minut (rpm o min-1).
En el sistema internacional la velocitat angular (w) es mesura en rad/s
  • Relació de transmissió
Ens indica les voltes que donarà l’eix de sortida per cada volta que doni l’eix d’entrada.
Les característiques del moviment: el moviment de l’eix pot variar 90º, pot anar en sentit contrari.
TRANSMISSIONS DE MOVIMENTS DE TRANSLACIÓ
És pretén passar del moviment de rotació d’un eix a un moviment de translació rectilini o a l’inrevés.
Ex: Biela- manovella, lleves, rosques ... à final del tema

1.1 TRANSMISSIÓ PER POLITGES

Aquest mecanisme transmet el moviment de gir d’un eix o arbre a un altre de paral·lel a partir de dues politges que s’enllacen entre si a través d’una corretja.
Comentari vapors (indústries amb màquines de vapor) i els seus embarrats

Sentit de gir: normalment el sentit de gir de les dues politges es el mateix encara que es pot invertir creuant la corretja.

Generalment aquests mecanismes a part de transmetre el moviment s’usen per variar o regular la velocitat dels moviments transmesos segons les nostres necessitats.

Politja motriu o conductora: És la politja que genera el moviment.
Politja conduïda o arrossegada: És la politja que rep el moviment a través de la corretja.
Quan la politja motriu és igual a la politja conduïda (tenen el mateix diàmetre) donen el mateix nombre de voltes, es a dir giren a la mateixa velocitat.
Quan la politja motriu és més gran que la conduïda, observem que la politja conduïda dóna més voltes que la motriu per tant hi ha multiplicació o ampliació de velocitat.
Quan la politja motriu és més petita que la politja conduïda, veiem que la conduïda dóna menys voltes que la motriu, es a dir hi ha una reducció de la velocitat.
OBSERVACIÓ: En tots els muntatges hem vist que la politja gran gira sempre més a poc a poc que la petita però sempre amb més força.

RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ: Ens indica les voltes que donarà la politja conduïda per cada volta que doni la politja motriu.

TRANSMISSIÓ DE FORÇA: Quan es redueix la velocitat d’una politja a una altra, augmenta la força que aquesta última pot fer proporcionalment a la reducció de velocitat. Quan es multiplica la velocitat, disminuïm la força que la politja conduïda podrà fer.

Les corretges no han d’estar gaire tenses (fregament) ni tampoc gaire fluixes (patinarien)
TIPUS DE CORRETGES:
  • Rodona, plana, trapezoïdal (solen ser fetes de cautxú)
POLITGES ESGLAONADES o CON o ARBRE DE POLITGES:
És el mecanisme de transmissió per mitjà d’una corretja que consisteix en un grup de politges, unides entre elles i ordenades segons la mida del diàmetre i muntades sobre un eix i enfrontades a un altre grup de politges de característiques idèntiques però col·locades en posició invertida.
La corretja es pot desplaçar d’un escaló a un altre del con.
Aquest mecanisme ens permet obtenir diferents velocitats en l’eix conduït (canvi de marxes).
El nombre de velocitats depèn del nombre de parell de politges enfrontades. Ex: trepant taller
Avantatges en la transmissió per politges:
  • senzillesa
  • permet transmissions a distàncies relativament grans
Inconvenients:
  • lliscament

1.2 TRANSMISSIÓ PER ENGRANATGES
Un engranatge és un conjunt de dues rodes dentades (de metall o de plàstic) en que les dents d’una encaixen en les de l’altra; d’aquesta manera, quan una de les rodes gira arrossega l’altra (no hi ha elements intermedis com corretges o cadenes).
La roda dentada connectada a l’aparell motor s’anomena motriu o conductora (és la que empeny) i la que es empesa es la roda conduïda.
Podem augmentar o disminuir la velocitat en funció del nº de dents de les rodes. Normalment s’usen els sistemes d’engranatges més com a reductors ja que la velocitat dels motors és elevada.

El sentit de gir en els sistemes d’engranatges s’inverteix, es a dir, si un d’ells gira en sentit horari, l’altre girarà en sentit antihorari.
La transmissió de moviment i la força mitjançant engranatges té molts avantatges:
  • més solidesa dels mecanismes.
  • reducció de l’espai ocupat.
  • no hi ha lliscament.
  • possibilitat de canvi de velocitat automàtica.
  • reducció de soroll.
  • capacitat de transmetre més potència.
  • la transmissió és exacta.
Aplicació:
  • automòbil
  • petits electrodomèstics (batedores)
  • rellotges
  • joguines
Representació gràfica:

CÀLCUL DE VELOCITATS:
Es calculen partint del nombre de dents dels engranatges.

RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ:
També depèn del nombre de dents de la roda motriu i de la conduïda.

TIPUS D’ENGRANATGES:
  • Amb dents rectes: Roda dentada amb les dents rectes i paral·leles a l’eix de rotació de l’engranatge. Són els més utilitzats i econòmics però sorollosos i per no treballar a grans velocitats. Utilitzats en rellotges, electrodomèstics, joguines, automòbils ...
  • Amb dents helicoïdals: Rodes que tenen tallades en la seva perifèria dents en forma d’hèlix. Són més silenciosos però de construcció més complicada i cara. Utilitzats en caixes de canvi.
  • Amb dents de fletxa o en forma de V: És un cas particular dels engranatges helicoïdals.
  • Engranatges cònics: Normalment s’usen per canviar de direcció (eixos que es tallen). Són troncs de con que tenen dents tallades a la superfície del con (les dents del con poden ser rectes o corbes). Utilitzats en sistemes de transmissió d’un automòbil el diferencial.
  • Engranatge cargol sense fi: Engranatge que transmet moviment entre eixos que formen 90º. S’usa per obtenir grans reduccions de velocitat (cada vegada que l’eix motriu (cargol) fa una volta completa, la roda helicoïdal només es mou una dent).
  • Engranatge de cremallera: És una barra prismàtica que té dents tallades en una de les seves cares, es a dir, es tracta d’una barra dentada. Es pot considerar la cremallera com una roda dentada amb un nombre de dents infinits i un diàmetre infinit. L’aplicació principal és la transformació de moviment circular en moviment rectilini. Exemple: trepant, direcció d’alguns cotxes, llevataps.
Exercicis transmissió per corretges i engranatges
1.3 TRANSMISSIÓ PER CADENA
És una transmissió que funciona com el de les politges i corretges però sense el perill que patini la corretja però té l’inconvenient que és més sorollós i no es poden transmetre grans velocitats ja que la cadena vibra (s’usen corretges dentades)
Per evitar que la cadena surti de les rodes dentades és necessari que es mantingui tensa (s’usen rodes tensores dentades).
El sistema està format per dues rodes dentades enllaçades per una cadena metàl·lica.
A la roda de diàmetre gran i motriu se l’anomena normalment plat i a la de diàmetre petit i conduïda pinyó i ambdues giren en el mateix sentit.
Exemple: bicicletes i motos.
Representació gràfica:
CÀLCUL DE VELOCITATS:
Es calculen partint del nombre de dents del plat i del pinyó.
RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ:
També depèn del nombre de dents de la roda motriu i de la conduïda.
1.4 TRANSMISSIÓ PER RODES DE FRICCIÓ
Com es pot veure a la imatge aquesta transmissió consisteix en dues rodes que estan en contacte.
Una gira gràcies a una manovella o un motor i transmet el gir a l'altra però en sentit contrari.
Amb el temps les superfícies de les rodes perden adherència i comencen a patinar (no és útil per transferir potències elevades).

Aplicacions:
  • dinamos de bicicletes
  • nories
  • balancins

2. MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT

2.1 MECANISME BIELA – MANOVELLA
El mecanisme biela manovella ens permet transformar un moviment rectilini alternatiu en circular o viceversa.
Està format per la biela (barra rígida unida a un pistó per un extrem i a la manovella per l’altre) i la manovella (barra unida a la roda per extrem i a la biela per l’altre).
Aplicacions:
Màquina de vapor, màquina de cosir, motor de combustió interna, una serradora ...

2.2 LLEVA
Mecanisme que consta d’un element giratori (normalment en forma ovoïdal) la lleva i un palpador o seguidor que està en contacte amb el perfil de la lleva i rep el moviment alternatiu. No es un mecanisme reversible.
Aplicacions:
Obrir i tancar les vàlvules d’admissió i escapament dels motors dels automòbils.

2.3 EXCÈNTRICA
Peça circular que gira al voltant d’un punt que no n’és el centre. Al girar l’excèntrica produeix un desplaçament alternatiu amunt i avall de qualsevol element que hi estigui en contacte per la perifèria. Moviment no reversible.

Visualitza les següents presentacions:




Enllaços d'interès:
Vídeos:

  • La bicicleta


  • Canvi de marxes





Activitats:

Programes:
Curiositats:
Activitat pràctica: